Sylvie Imbert

Plantilla:Infotaula personaSylvie Imbert
Biografia
NaixementFrança (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómaquilladora Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0408139 TMDB.org: 1266049 Modifica el valor a Wikidata

Sylvie Imbert és una maquilladora de cinema francesa establerta a Espanya, guanyadora de tres Goya al millor maquillatge i perruqueria. No va poder estudiar cinematografia perquè els seus pares no la van deixar anar a estudiar a París.[1] Es va establir a Espanya durant la dècada del 1980 i va començar treballant com a traductora a les pel·lícules estatunidenques que es feien a Espanya.[2] Va començar treballant a Malena es un nombre de tango (1996) i Abre los ojos (1997), amb la que fou nominada per primer cop als premis Goya.[3] Fou nominada novament el 2009 pel seu treball a Los girasoles ciegos[4] El 2012 va obtenir per fi el Goya al millor maquillatge i perruqueria per Blancaneu de Pablo Berger i fou nominat per El artista y la modelo de Fernando Trueba.[5] Tornaria a guanyar el Goya el 2015 per Ningú no vol la nit d'Isabel Coixet i el 2019 el tornaria a guanyar per The Man Who Killed Don Quixote de Terry Gillian. El 2017 fou guardonada amb el Premi Ricardo Franco del Festival de Màlaga.

A més ha treballat en el make up d'altres llargmetratges com El principio de Arquímedes (2004), La piel que habito (2011), Palmeras en la nieve (2015) i La llamada (2017), així com el d'algunes sèries de televisió com Buscando el norte (2016), Paquita Salas (2018) i Criminal: España per a Netflix.

Referències

  1. Sylvie Imbert: "Los actores son valientes, porque confían en el maquillador", eldiario.es, 19 de març de 2017
  2. Sylvie Imbert, una profesión y un modo de vida, al web de l'Acadèmia de Cinema
  3. Abre los ojos, al web dels Premis Goya
  4. Los girasoles ciegos al web dels Premis Goya
  5. La maquilladora Sylvie Imbert, Premio Ricardo Franco del Festival de Málaga, Diario Sur, 16 de febrer de 2017

Enllaços externs

  • Sylvie Imbert al web dels Goya