Oxalis corniculata
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | fulla d'Oxalis corniculata |
| Hàbitat | cova de dissolució |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Oxalidales |
| Família | Oxalidaceae |
| Gènere | Oxalis |
| Espècie | Oxalis corniculata L., 1753 |
Oxalis corniculata o agrella o agrelles[1] és una planta herbàcia d'aspecte delicat i creixement lent de la família de les oxalidàcies del gènere Oxalis semblant a Oxalis stricta. Té una tija estreta i prostrada, de la qual fàcilment sorgeixen arrels dels nodes. Les fulles, trifoliades -dividides en tres folíols arrodonits- recorden a la forma de les dels trèvols. Algunes varietats tenen fulles verdes, mentre altres, com O. corniculata var. atropurpurea, les tenen morades. Les fulles tenen estípules inconspícues a la base de cada pecíol.
El fruit és una càpsula estreta, cilíndrica, d'1–2 cm de llargada, i notable per la seva explosiva dispersió de les llavors que conté, d'1 mm de llargada.
Distribució
És probable que aquesta espècie provingui del sud-est asiàtic.[2] Fou descrita per primer cop per Linnaeus el 1753[3] usant espècimens d'Itàlia, i sembla havia estat introduïda a Itàlia des de l'est abans de l'any 1500.[2] Avui dia té una distribució cosmopolita i és considerada una mala herba en jardins, camps agrícoles i gespes.[4][5]
Usos
Les fulles d'O. corniculata és comestible, amb un picant sabor de llimona. Es pot preparar una beguda infusionant les fulles amb aigua calenta durant uns 10 minuts, endolcint-la i després refredant-la.[6] La planta sencera és rica en vitamina C. Qualsevol planta del gènere Oxalis és segura a baixes dosis, però si es menja en quantitats considerables al llarg del temps pot inhibir l'absorció de calci pel cos.[6]
Notes
- ↑ DCVB
- ↑ 2,0 2,1 Groom, Quentin; Van der Straeten, Jan; Hoste, Ivan «The origin of Oxalis corniculata L.» (en anglès). PeerJ, 7, 13-02-2019, pàg. e6384. DOI: 10.7717/peerj.6384. ISSN: 2167-8359.
- ↑ von Linné, Carl. «Species plantarum».
- ↑ Hackney, P. 1992. Stewart & Corry's Flora of the North-east of Ireland. Institute of Irish Studies, Queen's University of Belfast.
- ↑ UC Davis IPM
- ↑ 6,0 6,1 Lee Allen Peterson, Edible Wild Plants, Houghton Mifflin Company, New York City (1977), p. 104.
Enllaços externs
- Jepson Manual Treatment
- Photo gallery
- Quattrofolium Arxivat 2007-08-19 a Wayback Machine.
- «BSBI List 2007» (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Arxivat de l'original el 2015-01-25. [Consulta: 17 octubre 2014].