Luigi Cremona
  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1830 Pavia (Itàlia) | ||||||||
| Mort | 10 juny 1903 (72 anys) Roma | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Formació | Universitat de Pavia | ||||||||
| Director de tesi | Francesco Brioschi | ||||||||
| Es coneix per | Transformació de Cremona | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Camp de treball | Geometria algebraica | ||||||||
| Ocupació | Matemàtiques | ||||||||
| Organització | Universitat de Bolonya Politecnico de Milà Universitat de Roma La Sapienza | ||||||||
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1876–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre ordinari) (1874–) Accademia Nazionale dei Lincei (membre corresponent) (1870–1874) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Royal Society | ||||||||
| Interessat en | Enginyeria civil | ||||||||
| Alumnes | Domenico Montesano | ||||||||
| Obra | |||||||||
Obres destacables
| |||||||||
| Estudiant doctoral | Eugenio Bertini Giovanni Guccia Giuseppe Veronese | ||||||||
| Família | |||||||||
| Cònjuge | Elisa Ferrari Anna Maner Müller | ||||||||
| Pares | Gaudenzio Cremona i Teresa Andreoli | ||||||||
Premis | |||||||||
Luigi Cremona (Pavia, 7 de desembre de 1830 - Roma, 10 de juny de 1903) va ser un matemàtic i polític italià.
La mort del seu pare quan tenia 11 anys no va impedir que tingués estudis suficients per ingressar a la universitat de Pavia. Però la revolució de 1848 ho va trastocar tot: Cremona, fervent nacionalista, va enrolar-se en el Batalló de la Itàlia Lliure per combatre contra l'exèrcit austríac. Amb el grau de sergent, va estar defensant Venècia fins a la seva caiguda l'estiu de 1849;[1] quan torna a Pavia, rep la notícia de la mort de la seva mare. El seu germà, Tranquillo, va ser un conegut pintor del moviment Scapigliatura.[2]
A partir de 1849 reprèn els seus estudis sota l'ensenyament d'Antonio Bordoni i, sobre tot, de Francesco Brioschi[3] fins que el 1853 obté el seu doctorat amb una tesi de mecànica clàssica.[4] Els primers anys després de la seva graduació van ser difícils perquè els governants austríacs impedien el seu nomenament per a cap càrrec docent important. Finalment, el 1856, va ser nomenat professor suplent de secundària. En aquesta època va conèixer i va fer amistat amb Eugenio Beltrami i Felice Casorati. També va ser l'època de les seves primeres publicacions en geometria.
El 1856 és professor titular del Institut de Cremona i, a partir de 1859, d'un institut de Milà, on no hi roman gaire perquè el 1860 és nomenat per ocupar la nova càtedra de geometria superior de la universitat de Bolonya.[5] Probablement, aquest temps a Bolonya sigui el seu període més creatiu. El 1867, Brioschi el crida per ocupar-se del curs de geometria superior del Politecnico de Milà.
Finalment, el 1873 és cridat a Roma per a reorganitzar i dirigir la nova escola d'enginyers de la Universitat de Roma La Sapienza.[6] Aquesta tasca el tindrà ocupat fins al 1879 en que és nomenat senador del Regne d'Itàlia; a partir d'aquesta data s'acaba la seva producció científica perquè es dedica plenament a la política, arribat a ser fins tot Ministre d'Ensenyament Públic (encara que només durant trenta dies degut a al complicada situació política italiana).[7]
Mètode de Cremona
Luigi Cremona fou el creador del mètode que porta el seu nom (a vegades anomenat Cremona-Maxwell) per a resoldre de forma gràfica problemes de forces estàtiques.[8][9]
Referències
- ↑ Loria, pàgina 128.
- ↑ Loria, pàgina 126.
- ↑ Capecchi & Ruta, pàgina 260.
- ↑ Loria, pàgina 130.
- ↑ Loria, pàgina 143.
- ↑ Loria, pàgina 182.
- ↑ Capecchi & Ruta, pàgina 261.
- ↑ Luigi Cremona. Corso di statica grafica. s.e., 1868.
- ↑ Kurt Hirschfeld. Estática en la construcción. Reverte, 1975, p. 84–. ISBN 978-84-291-2051-6.
Bibliografia
- Brigaglia, A.; Di Sieno, S. «L'opera politica di Luigi Cremona attraverso la sua corrispondenza» (en (italià)). La Matematica nella Società e nella Cultura, Vol. 2, Num. 3, 2009, pàg. 353-388. ISSN: 1972-7356.
- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe. La scienza delle costruzioni in Italia nell'Ottocento (en italià). Springer, 2011. ISBN 978-88-470-1713-9.
- Loria, Gino «Luigi Cremona et son oeuvre mathématique» (en francès). Bibliotheca Mathematica, Vol. 3, Num. 5, 1904, pàg. 125-195.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Cremona» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Greitzer, Samuel. «Hirst, Thomas Archer». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 abril 2017].
- Bottazzini, Ugo; Rossi, Lauro. «Cremona, Luigi». Dizionario Biografico degli Italiani, 1984. [Consulta: 30 abril 2017].
- Brigaglia, Aldo; Di Sieno, Simonetta. «Archivio Luigi Cremona». Centro Interuniversitario per la Comunicazione e l'Apprendimento Informale della Matematica. [Consulta: 30 abril 2017].
