Gil de Roma
![]() ![]() | |||||
Nom original | (fr) Gilles de Rome ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | c. 1243 ![]() Roma ![]() | ||||
Mort | 22 desembre 1316 ![]() Avinyó ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||
Formació | Universitat de París ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Teologia i filosofia medieval ![]() | ||||
Ocupació | filòsof, sacerdot catòlic, escriptor, teòleg ![]() | ||||
Professors | Tomàs d'Aquino ![]() | ||||
Alumnes | Jaume de Viterbo ![]() | ||||
Orde religiós | Orde de Sant Agustí ![]() | ||||
Consagració | Bonifaci VIII ![]() | ||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Família | |||||
Família | Família Colonna ![]() |
Gil de Roma, Egidi de Roma, Egidi Romà o Egidio Colonna[1] (llatí: Ægidius Romanus (1243-1316) va ser un escriptor, filòsof i teòleg eremita agustí, considerat com el fundador de la primitiva escola agustiniana i especialitzat en lògica. Va ser alumne de Tomàs d'Aquino. Va ser arquebisbe de Bourges.
Va ser el primer agustí a ingressar al claustre de la Universitat de París.
Pensament polític
Gil de Roma, a més de desenvolupar una teologia, va reflexionar sobre la monarquia a partir dels textos d'Aristòtil, especialment l'obra Política. En la seva obra De regimine principum (1292) –dedicada a Felip el Bell– reflexiona en el caràcter natural de la sociabilitat humana fins a arribar a l'organització política més complexa. Més que proposar un origen de la societat, descriu les formes en què això podria realitzar-se (desenvolupament de comunitats més petites, consens dels habitants d'un determinat lloc, acció d'un tirà). Defensa a la monarquia com el millor sistema i, desviant-se del pensament aristotèlic, sosté que el rei ni tan sols està obligat a complir la llei positiva.
Més endavant, i en ple conflicte del rei de França amb el papa Bonifaci VIII, publica De ecclesiastica potestate on reflexiona no ja a partir d'una base aristotèlica sinó més aviat agustiniana canviant «civitas» per «regnum» i desenvolupant una eclesiologia nova de base monàrquica però aplicat a l'Església i sobretot al Papa, a qui tots han de sotmetre's: nulli sunt sub Christo rectore, nisi sint sub summo pontifice.
Obres
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Egidio_-_In_secundum_librum_sententiarum_quaestiones%2C_1581_-_4373725_BEIC3_V00027-1_F0005.tif/lossy-page1-220px-Egidio_-_In_secundum_librum_sententiarum_quaestiones%2C_1581_-_4373725_BEIC3_V00027-1_F0005.tif.jpg)
Després del comentari obligat al Liber de causis i a les sentències de Pere Llombard (treballs exigit per les universitats per a concedir els títols corresponents), escriví:
- Theoremata de corpore Christi (abans de 1277)
- De gradibus formarum (1277-1278)
- Theoremata de esse et essentia (1278-1280)
- Quaestiones disputatae de esse et essentia (1285-1286)
- De erroribus philosophorum
- De regimine principum (1292)
- De ecclesiastica sive summi pontificis potestate (1301)
Referències
- ↑ Tot i que no s'ha pogut aclarir la seva relació amb la família Colonna; cf. Egìdio Romano a l'Enciclopèdia Italiana
Bibliografia
- Enciclopèdia GER, «Egidio Romano»[Enllaç no actiu].
- Leonardo Sileo - Fabio Zanatta, "I maestri di teologia della seconda metà del Duecento" a Storia della Teologia nel Medioevo, vol. III: La teologia delle scuole, PIEMME, Casale Monferrato 1996, p. 102-103
- Giuseppe Santonastaso, Il pensiero politico di Egidio Romano, Firenze, La Nuova Italia 1939