ExoMars

ExoMars
Prototip ExoMars rover 3
OperadorESA & Roscosmos
Contractistes principalsOrbitador: Thales Alenia Space, OHB
Astromòbil: Airbus Defence and Space
Mòdul de descens: Roscosmos
Tipus de missióOrbitador, 2 mòduls de descens i un astromòbil
Data d'inserció orbital2017 i 2029
Data de llançamentMarç 2016 i 2028
Vehicle de llançamentDos coets Proton
Durada de la missióMòdul de descens Schiaparelli EDM: 4 sols
Astromòbil: ≥6 mesos
Orbitador: diversos anys
Lloc webPrograma ExoMars
MassaTGO: 3.130 kg[1]
Mòdul de descens Schiaparelli EDM: 600 kg[2]
Mòdul de descens: ≈1800 kg
Astromòbil: ≈300 kg
Font d'energiaTGO: Energia solar
Mòdul de descens Schiaparelli EDM: Bateria elèctrica
Astromòbil: Energia solar
Mòdul de descens rus: TBD

ExoMars és una missió a Mart a la recerca de biosignatures de vida marciana, passat o present. És una missió d'astrobiologia de l'Agència Espacial Europea (ESA. El programa inclou diversos elements espacials per ser enviats a Mart en dos llançaments. L'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) i un mòdul de descens estacionari EDM anomenat 'Schiaparelli' van ser llançats el 14 de març de 2016 des del cosmòdrom de Baikonur.[3][4] El TGO va lliurar el mòdul estacionari fabricat per l'ESA i llavors va procedir a cartografiar les fonts de metà a Mart i altres gasos, i en fer-ho, ajudar a seleccionar el lloc d'aterratge per a l'astromòbil.[5] El mòdul de descens experimental Schiaparelli es va separar del TGO el 16 d'octubre i va fer les maniobres per aterrar a Meridiani Planum, però es va estavellar a la superfície de Mart.[6]

El juny de 2023, s'havia d'haver lliurat a la superfície de Mart l'astromòbil Rosalind Franklin dins d'un mòdul de descens de Roscosmos anomenat Kazachok[7][8][9] Però el 17 de març de 2022, l'ESA va suspendre la missió a causa de la invasió russa d'Ucraïna.[10] L'abril de 2024 la missió ha rebut nou finançament per restablir la construcció i lliurament de l'astromòbil Rosalind Franklin i la NASA ha acordat amb l'ESA subministrar el llançament, actualment previst per a finals de 2028.[11]

Història

Des de la seva creació, l'ExoMars ha passat per diverses fases de la planificació amb diverses propostes de mòduls de descens, orbitadors, vehicles de llançament i planificació de cooperació internacional,[12] com el projecte cancel·lat el 2009 Mars Exploration Joint Initiative (MEJI) amb els Estats Units.[13][14] Originalment, el concepte de l'ExoMars consistia en un gran astromòbil robòtic que formava part del programa Aurora de l'ESA com a missió insígnia i va ser aprovat pels ministres de l'Agència Espacial Europea, al desembre de 2005. Originalment concebut com un astromòbil amb una estació terrestre estacionària, l'ExoMars va ser planificat per ser llançat el 2011 a bord d'un coet Soiuz amb Fregat rus.[15]

El 2007, l'empresa tecnològica canadenca MacDonald Dettwiler and Associates Ltd. (MDA) va ser seleccionada per a un contracte d'un milió d'euros amb EADS Astrium de Gran Bretanya per dissenyar i fabricar un prototip de xassís d'astromòbil marcià per l'Agència Espacial Europea. Astrium també va ser contractat per dissenyar l'astromòbil final.[16]

Al juliol de 2009, la NASA i l'ESA van firmar el projecte Mars Exploration Joint Initiative, que proposava utilitzar un coet Atlas en comptes d'un Soiuz, que va alterar significativament l'ajust tècnic i financer de la missió ExoMars. El 19 de juny, quan l'astromòbil ja estava planejat per ser transportat pel Mars Trace Gas Orbiter, es va informar que un futur acord requeriria que l'ExoMars perdés pes suficient per adaptar-se a bord del vehicle de llançament Atlas amb un orbitador de la NASA.[17]

Astromòbil Mars Astrobiology Explorer-Cacher (MAX-C)

A continuació, la missió es va combinar amb altres projectes per a un programa de múltiples naus espacials dividides en dos llançaments Atlas V:[2][18] l'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) es va fusionar amb el projecte, que porta a coll un mòdul d'aterratge meteorològic estacionària programat per al seu llançament el gener de 2016. També es va proposar incloure un segon astromòbil, el MAX-C.

L'agost de 2009 es va anunciar que l'Agència Espacial Federal Russa (Roscosmos) i l'ESA havien signat un contracte que inclou la cooperació en dos projectes d'exploració de Mart: el projecte rus Fobos-Grunt i l'europeu ExoMars. Específicament, l'ESA es va assegurar un coet Proton com a "llançador de reserva" per l'astromòbil ExoMars, que inclouria instruments russos.[19][20]

Al 17 de desembre de 2009, els governs de l'ESA van donar la seva aprovació final a un programa d'exploració de Mart de dues parts que es duria terme amb NASA, confirmant el seu compromís de gastar €850 milions ($1,23 bilions) en les missions de 2016 i 2018.[21]

A l'abril de 2011, a causa d'una crisi de pressupost, es va anunciar una proposta per cancel·lar l'acompanyant astromòbil MAX-C, i volar només un sol astromòbil el 2018 que seria més gran que qualsevol dels vehicles en el concepte aparellat.[22] Un suggeriment va ser que el nou vehicle seria construït a Europa i portar a una combinació d'instruments europeus i estatunidencs. La NASA proporcionaria el coet per lliurar-lo a Mart i proporcionar el sistema d'aterratge grua aèria. Tot i la reorganització proposada, els objectius de la possible missió en 2018 s'haurien quedat en general igual.[22]

Sota el pressupost de l'any fiscal de 2013 del President Obama lliurat el 13 de febrer de 2012, la NASA va posar fi a la seva participació en l'ExoMars a causa de les retallades pressupostàries per tal de pagar per l'excés de despeses del Telescopi espacial James Webb.[23][24] Amb fons de la NASA per a aquest projecte totalment cancel·lat, la majoria d'aquests plans van haver de ser reestructurats.[14][25]

El 14 de març de 2013, representants de l'ESA i l'agència espacial russa (Roscosmos), signaren un acord en el qual Rússia es convertia en un soci de ple dret. Roscosmos havia de subministrar les dues missions els vehicles de llançament Proton amb etapes superiors Briz-M i serveis de llançament,[26] així com un mòdul d'entrada, descens i aterratge addicional per a la missió de l'astromòbil de 2018.

Segons l'acord:[27]

  1. Roscosmos havia de contribuir amb dos vehicles de llançament Proton com a pagament per l'associació.
  2. La càrrega del Trace Gas Orbiter havia d'incloure dos instruments russos que van ser desenvolupats originalment per la missió Fobos-Grunt.[28]
  3. Tots els resultats científics havien de ser de propietat intel·lectual de l'Agència Espacial Europea i l'Acadèmia Russa de les Ciències (és a dir, Roscosmos tindria accés complet a les dades de les investigacions[29]).

Llançament de la primera nau el 2016

El 14 de març de 2016 es va llançar a l'espai la nau que contenia l'orbitador ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) i el mòdul de descens Schiaparelli.[4][30]

Endarreriments i suspensió de la segona missió

Un prototipus de l'astromòbil ExoMars al Festival de la Ciència de Cambridge

L'astromòbil estava previst que fos llançat el 2018 i aterrés a Mart a començament de 2019,[31] però al maig de 2016 l'ESA va anunciar que el llançament es produiria el 2020 a causa d'endarreriments en les activitats industrials i els lliuraments dels instruments científics.[7]

El 12 de març de 2020, es va anunciar que el llançament de la segona missió seria posposat al 2022 perquè el vehicle no estava llest per al seu llançament el 2020, amb endarreriments agreujats per les restriccions per viatjar durant la pandèmia de la COVID-19.[32]

El 28 de febrer de 2022, es va anunciar que el llançament de la segona missió "era molt improbable" a causa de les sancions a Rússia en resposta a la invasió d'Ucraïna.[33]

El 17 de març de 2022, fou abandonada la finestra de llançament de 2022, amb la suspensió permanent de la col·laboració amb Roscosmos.[34]

Represa de la segona missió

No obstant, al novembre d'aquell mateix any, els estats membres de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) van comprometre 360 milions d'euros per a l'astromòbil Rosalind Franklin, que va incloure cobrir el cost de reemplaçar els components russos. Planejat ara el llançament per al 2028, l'astromòbil durà un espectòmetre de massa de nova generació, l'Analitzador de Molècules Orgàniques de Mart, o MOMA (per les seves sigles en anglès).[35]

El 16 d'abril de 2024, l'ESA va anunciar una entesa amb la NASA perquè aquesta subministrés el llançament a finals de 2028.[36]

Al juny de 2024, es va celebrar un contracte amb Thales Alenia Space, per tal de completar l'emsamblatge, integració i proves del mòdul de descens, amb propulsió lliurada per l'empresa Airbus Defensa i Espai, i amb ArianeGroup com a subministrador del seu escut tèrmic.[11]

Objectius

Els objectius científics, en ordre de prioritat, són:[37]

  • per trobar possibles biosignatures de vida marciana, passada o present.
  • per caracteritzar l'aigua i la distribució geoquímica com una funció de la profunditat en el subsòl poc profund.
  • per estudiar l'ambient de la superfície i identificar els perills per properes missions tripulades a Mart.
  • per investigar l'interior del subsòl i interior del planeta per comprendre millor l'evolució i l'habitabilitat de Mart.
  • aconseguir passos incrementals en última instància, que culminen en un vol de retorn de mostres.

Els objectius tecnològics a desenvolupar són:

  • aterratge de grans càrregues útils a Mart.
  • per explotar l'energia elèctrica solar en la superfície de Mart.
  • per accedir al subsòl amb un trepant capaç de recollir mostres fins a una profunditat de 2 metres
  • per desenvolupar la capacitat d'exploració de la superfície usant un astromòbil remot.

Missió

ExoMars és un projecte de doble missió que es considera com un sol programa en l'ESA. Segons els plans actuals, el programa ExoMars comprendrà de quatre naus: dos mòduls de descens estacionaris, un orbitador i un astromòbil.[8][9][38]

Agència responsable Primer llançament el 2016 Segon llançament el 2028

Roscosmos 		Llançament pel coet Proton Cap
Dos paquets d'instruments per la TGO

ESA 		Orbitador ExoMars Trace Gas Orbiter Astromòbil Rosalind Franklin i mòdul de descens europeu.
Mòdul de descens Schiaparelli

Els dos mòduls de descens i l'astromòbil són esterilitzats per tal de no contaminar el planeta amb les formes de vida de la Terra. La neteja requerirà una combinació de mètodes d'esterilització, incloent radiació ionitzant, radiació UV, i productes químics com ara acetat i alcohol isopropílic.[26][39]

Primer llançament (2016)

Trace Gas Orbiter

El Trace Gas Orbiter

El Trace Gas Orbiter (TGO) és un orbitador de telecomunicacions marcià i missió d'anàlisi atmosfèric de gasos que es va llançar el 14 de març de 2016.[40][41] La nau va arribar a l'òrbita de Mart a l'octubre de 2016. Es va lliurar el mòdul de descens ExoMars Schiaparelli EDM i després va procedir a cartografiar les fonts de metà a Mart i altres gasos, i en fer-ho, va ajudar a seleccionar el lloc d'aterratge per a l'astromòbil Rosalind Franklin.

La presència de metà a l'atmosfera de Mart és intrigant perquè el probable origen és o bé la vida d'avui en dia o de l'activitat geològica.

Fins a l'arribada d'un astromòbil el 2029, l'orbitador ha estat transferit a una òrbita més baixa on és capaç de realitzar activitats de ciències analítiques.

Mòdul de descens Schiaparelli EDM

El mòdul demostrador d'entrada, descens i aterratge (Entry, Descent and Landing Demonstrator Module o EDM en anglès) anomenat Schiaparelli,[42] estava destinat a proveir l'Agència Espacial Europea (ESA) i Roscosmos rus amb la tecnologia per a l'aterratge en la superfície de Mart.[43] Es va posar en marxa juntament amb l'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) el 14 de març de 2016 i havia d'aterrar el 19 d'octubre de 2016, però es va estavellar a la superfície de Mart.[6]

Segon llançament (2028)

Plataforma de superfície

Abans de la cancel·lació de la cooperació ESA-Roscosmos en la missió ExoMars, el pla original era fer ús de Kazachok, un mòdul de descens rus en el que l'ESA prestava la seva col·laboració. L'astromòbil Rosalind Franklin descenderia del mòdul de descens Kazachok per una rampa.[44]

Després de la cancel·lació de la cooperació el juliol de 2022, l'ESA ha començat a treballar en el seu propi mòdul de descens, que s'espera construir i qualificar en un període de 3 o 4 anys. Molts components del mòdul de l'ESA seran reutilitzats del rus. No obstant, a diferència del Kazachok, el mòdul de descens europeu no durà panells solars ni instruments científics, i s'espera que operi només durant poc temps.[45]

Astromòbil

Un disseny primerenc del proves de l'astromòbil ExoMarsa l'ILA 2006 de Berlín Un disseny primerenc del proves de l'astromòbil ExoMarsa l'ILA 2006 de Berlín
Un disseny primerenc del proves de l'astromòbil ExoMarsa l'ILA 2006 de Berlín
Un altre model de proves primerenc d'astromòbil al Paris Air Show 2007

L'astromòbil Rossalind Franklin té una massa d'aproximadament 207 kg. La seva instrumentació consisteix en un conjunt de laboratori d'exobiologia, conegut com a "laboratori analític Pasteur", dissenyat amb l'objectiu de contribuir a la recerca de mostres de biomolècules i biosignatures de la vida passada o present.[8][46][47][48] El laboratori Pasteur inclourà l'Analitzador de Molècules Orgàniques de Mart (MOMA),[35], el MicrOmega-IR i l'Espectòmetre Làser Raman (RLS).

Entre altres instruments, el vehicle també transportarà un trepant de base de 2 metres per perforar el subsòl i recollir mostres per al seu laboratori de bord.[49]

Selecció del lloc d'aterratge

Oxia Planum, prop de l'equador, és el lloc d'aterratge seleccionat pel seu potencial per preservar signatures biològiques i amb superfície llisa.

Un objectiu principal per seleccionar el lloc d'aterratge de l'astromòbil és identificar un entorn geològic o un conjunt d'ambients, que donarien suport —actual o passat— de vida microbiana. Els científics prefereixen un lloc d'aterratge amb evidències d'existència d'aigua tant morfològiques com mineralògiques en el passat. A més, un lloc amb espectres que indiquin múltiples minerals hidratats com es prefereixen els minerals argilosos, però s'arriba a un equilibri entre les limitacions d'enginyeria i objectius científics.[50]

Les limitacions d'enginyeria requereixen un lloc d'aterratge pla en una banda de latitud prop de l'equador de només a 30° de latitud de dalt a baix perquè l'astromòbil sigui impulsat per energia solar i necessiti millor exposició al sol.[50] El mòdul d'aterratge que transporta el vehicle tindrà una el·lipse d'aterratge que mesura al voltant 105 km per 15 km.[51] Els requisits científics inclouen l'aterratge en una zona amb roca sedimentària de 3,6 bilions d'anys d'antiguitat que és un rècord del passat humit ambiental habitable.[50][52] L'any abans del seu llançament, l'Agència Espacial Europea prendrà la decisió final.[50] A partir de març de 2014, la llarga llista era:[51]

Després d'una revisió addicional per un equip designat per l'ESA, es van seleccionar quatre llocs, tots els quals es troben relativament a prop de l'equador, a l'octubre de 2014 es va recomanar formalment la seva posterior anàlisi detallada:[53][54]

El 21 d'octubre 2015, es va informar que Oxia Planum seria el lloc d'aterratge preferit per a l'astromòbil.[55][56]

Referències

  1. ↑ Smith, Michael «Presentation to the NRC Decadal Survey Mars Panel - Mars Trace Gas Mission Science Rationale & Concept» (PDF). spacepolicyonline.com, 10-09-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2010 [Consulta: 14 març 2016]. Arxivat 21 de desembre 2010 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 Taverna, Michael A. «ESA Proposes Two ExoMars Missions». Aviation Week, 19-10-2009 [Consulta: 1r març 2022]. Arxivat 14 de novembre 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-11-14. [Consulta: 1r març 2022].
  3. ↑ «ExoMars launch updates» (en anglès). Agència Espacial Europea, 14-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 14 març 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 Chang, Kenneth «Mars Mission Blasts Off From Kazakhstan». The New York Times, 14-03-2016.
  5. ↑ Katz, Gregory «2018 mission: Mars rover prototype unveiled in UK». Excite News. AP News, 27-03-2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 Chang, Kenneth «Dark Spot in Mars Photo Is Probably Wreckage of European Spacecraft». The New York Times, 21-10-2016 [Consulta: 21 octubre 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 ESA (2 May 2016). "N° 11–2016: Second ExoMars mission moves to next launch opportunity in 2020". Nota de premsa.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Amos, Jonathan «Europe still keen on Mars missions». BBC News, 15-03-2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 de Selding, Peter B. «ESA Ruling Council OKs ExoMars Funding». Space News, 15-03-2012.
  10. ↑ «ExoMars suspended» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 17 març 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 Foust, Jeff. «ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars» (en anglès americà). SpaceNews, 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].
  12. ↑ «ExoMars». Russian Space Web. [Consulta: 22 octubre 2013].
  13. ↑ Harwood, William «NASA budget boosts manned space, cuts Mars exploration». C Net News, 13-02-2012. «"Tough choices had to be made," Bolden said. "This means we will not be moving forward with the planned 2016 and 2018 ExoMars mission that we had been exploring with the European Space Agency.»
  14. ↑ 14,0 14,1 Whewell, Megan «Have Europe's Martian exploration plans been derailed by America?». National Space Centre. MSN News, 15-02-2012 [Consulta: 14 març 2016]. Arxivat 11 de maig 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-11. [Consulta: 14 març 2016].
  15. ↑ «Europe's ExoMars rover...». Space Today Online, 28-08-2005.
  16. ↑ «B.C. robotics firm lands Martian contract». CanWest News Service, 18-07-2007.
  17. ↑ «NASA Could Take Role in European ExoMars Mission». Space News, 19-06-2009. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2012. [Consulta: 14 març 2016].
  18. ↑ Amos, Jonathan «Europe's Mars plans move forward». BBC News, 12-10-2009.
  19. ↑ «Agreement between ESA and Roscosmos signed at "MAKS 2009"». WAPA. Avio News, 20-08-2009.
  20. ↑ «ESA, Roscosmos Strike Mars Deal». Red Orbit, 20-08-2009.
  21. ↑ de Selding, Peter B. «ESA Approves Collaborative Mars Program with NASA». Space News, 18-12-2009.
  22. ↑ 22,0 22,1 Amos, Jonathan «US and Europe mull single 2018 Mars rover». BBC News, 07-04-2011.
  23. ↑ Morring, Jr., Frank «NASA Units Hope For Robotic Mars Mission in 2018». Aviation Week, 14-02-2012. Arxivat 7 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 4 gener 2023].
  24. ↑ Kremer, Ken «Experts React to Obama Slash to NASA's Mars and Planetary Science Exploration». Universe Today, 01-02-2012.
  25. ↑ Wall, Mike «When Exploring Other Planets, International Cooperation Is Key». Nature. Space.com, 22-08-2012.
  26. ↑ 26,0 26,1 «Russian-European spacecraft to go on Martian mission in Jan 2016». Staff. The Voice of Russia, 10-02-2014. Arxivat 27 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-27. [Consulta: 14 març 2016].
  27. ↑ Podorvanyuk, Nikolai «Insurance from "Phobos-Grunt" to fly to Mars» (en russian). Gazeta, 30-03-2012.
  28. ↑ «Russia's participation in the "ExoMars" does not cancel the plans for the "Phobos-Grunt-2"». RIA Novosti, 20-03-2012.
  29. ↑ «Russia, Europe Sign Mars Probe Project Deal». RIA Novosti, 14-03-2013.
  30. ↑ Staff. «Watch ExoMars Launch (March 14, 2016, 08:30 GMT)». European Space Agency, 10-03-2016. Arxivat de l'original el 11 March 2016. [Consulta: 10 març 2016].
  31. ↑ «Russia and Europe Team Up for Mars Missions». Space.com, 14-03-2013.
  32. ↑ Amos, Jonathan. «ExoMars Rosalind Franklin: Rover mission delayed until 2022». BBC News, 12-03-2020. [Consulta: 12 març 2020].
  33. ↑ «ESA statement regarding cooperation with Russia following a meeting with Member States on 28 February 2022». ESA Newsroom and Media Relations Office – Ninja Menning, 28-02-2022. [Consulta: 28 febrer 2022].
  34. ↑ «ESA suspends work with Russia on ExoMars mission» (en anglès americà). SpaceNews, 17-03-2022. [Consulta: 2 maig 2022].
  35. ↑ 35,0 35,1 Drahl, Carmen «The long-awaited mission that could transform our understanding of Mars» (en anglès). Knowable Magazine | Annual Reviews, 03-05-2023. DOI: 10.1146/knowable-050323-1.
  36. ↑ «ESA and NASA join forces to land Europe’s rover on Mars». ESA, 16-05-2024. Arxivat de l'original el 3 June 2024. [Consulta: 26 juny 2024].
  37. ↑ «Scientific objectives - ExoMars». European Space Agency (ESA), 01-11-2007. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2012. [Consulta: 14 març 2016].
  38. ↑ Svitak, Amy «Europe Joins Russia on Robotic ExoMars». Aviation Week, 16-03-2012.[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «Packing for Mars». Pys Org, 22-10-2014 [Consulta: 22 octubre 2014].
  40. ↑ «Russian, EU Space Agencies Propose to Delay Joint Mission to Mars». Sputnik News [Moskow], 18-09-2015 [Consulta: 19 setembre 2015].
  41. ↑ Clark, Stephen «Launch of European Mars mission delayed two months». Spaceflight Now, 20-09-2015 [Consulta: 21 setembre 2015].
  42. ↑ Patterson, Sean «ESA Names ExoMars Lander 'Schiaparelli'». Space Fellowship, 08-11-2013.
  43. ↑ «Schiaparelli: the ExoMars Entry, Descent and Landing Demonstrator Module». ESA, 2013. [Consulta: 1r octubre 2014].
  44. ↑ «European payload selected for ExoMars 2018 surface platform». European Space Agency (ESA), 27-11-2015.
  45. ↑ «FAQ: The ‘rebirth’ of ESA’s ExoMars Rosalind Franklin mission» (en anglès). www.esa.int, 13-03-2023. [Consulta: 21 febrer 2024].
  46. ↑ «The ExoMars Instruments». European Space Agency. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2012. [Consulta: 8 maig 2012].
  47. ↑ Thales Group (8 maig 2012). "Press Info: ExoMars Status". Nota de premsa. Arxivat 3 de desembre 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 14 març 2016].
  48. ↑ «Rover surface operations». European Space Agency, 18-12-2012.
  49. ↑ Kish, Adrienne «Amase-ing Life on the Ice». Astrobiology Magazine, 31-08-2009.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 Grindrod, Peter «Searching for life on Mars: where should the ExoMars rover land?». The Guardian, 26-03-2014.
  51. ↑ 51,0 51,1 Amos, Jonathan «Europe begins Mars site selection». BBC News, 27-03-2014.
  52. ↑ «Call for ExoMars 2018 Landing Site Selection». ESA, 17-12-2013.
  53. ↑ «Four Candidate Landing Sites for ExoMars 2018». ESA. Space Ref, 01-10-2014 [Consulta: 1r octubre 2014].[Enllaç no actiu]
  54. ↑ «Recommendation for the Narrowing of ExoMars 2018 Landing Sites». ESA, 01-10-2014. [Consulta: 1r octubre 2014].
  55. ↑ Amos, Jonathan «ExoMars rover: Landing preference is for Oxia Planum». BBC News, 21-10-2015 [Consulta: 22 octubre 2015].
  56. ↑ Atkinson, Nancy. «Scientists Want ExoMars Rover to Land at Oxia Planum». Universe Today, 21-10-2015. [Consulta: 22 octubre 2015].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ExoMars
  • Vegeu aquesta plantilla
Programa ExoMars
Primer llançament
(14 març 2016)
ExoMars Gas
Orbiter
  • NOMAD (Nadir and Occultation for MArs Discovery)
  • ACS (Atmospheric Chemistry Suite)
  • CaSSIS (Colour and Stereo Surface Imaging System)
  • FREND (Fine Resolution Epithermal Neutron Detector)
  • Relé de telecomunicacions Electra
Mòdul de descens
Schiaparelli
  • MetMast (torre meteorològica)
  • MarsTem (sensor de temperatura)
  • SIS (sensor de pols)
  • MetWind (sensor de vent)
  • DREAMS (sensors d'humitat i pressió)
  • MicroARES (sensor de camp elèctric)

Segon llançament
(est. juliol 2020)
Astromòbil
ExoMars
  • PanCam (The Panoramic Camera)
  • ISEM (Infrared Spectrometer for ExoMars)
  • CLUPI (Close-UP Imager)
  • WISDOM (Water Ice and Subsurface Deposit Observation On Mars)
  • Adron
  • Ma_MISS (Mars Multispectral Imager for Subsurface Studies)
  • MicrOmega
  • RLS (Espectròmetre Raman)
  • MOMA (Mars Organic Molecule Analyser)
Plataforma
científica de superfície
  • LaRa (Lander radio-science experiment)
  • HABIT (experiment d'habitabilitat, la irradiació de salmorra i temperatura)
  • METEO (estació meteorològica)
  • MAIGRET-M (Magnetometre)
  • TSPP (Càmeres)
  • BIP (interfície de l'instrument i la unitat de memòria)
  • FAST (espectròmetre Fourier)
  • ADRON-EM (espectròmetre de neutrons i dosímetre)
  • M-DLS (Espectròmetre de díode làser)
  • PAT-M (termòmetre de ràdio)
  • Dust Suite
  • SEM (sismòmetre)
  • MGAP (espectròmetre de cromatografia de masses de gasos)
Llocs
  • Categoria
  • Commons page Commons
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
Planeta Mart
Generalitats
Areografia
Satèl·lits
Deimos • Fobos
Exploració
Astronomia
(5261) Eureka
Meteorits
Altres temes